ZONA PRIVADA

FCM / Notícies

Marc Alcoba:

19/05/2021

Entrevista enregistrada el 30-03-21, coincidint amb els primers entrenaments oficials de Supersport 600 al circuit de Barcelona-Catalunya.

Marc Alcoba debutarà aquest cap de setmana en el Mundial de Superbikes al circuit Motorland Aragón. El pilot d’Alcanar serà l’únic representant català de la categoria Supersport 600, on correrà amb l’equip Yamaha MS Racing.

Format als campionats de Catalunya de Promoció, Marc Alcoba, amb només 20 anys, ja compta amb una dilatada carrera esportiva, on en destaquen un campionat de Catalunya (Copa RACC 50cc, 2008), dos Campionats del Mediterrani (Copa Honda CBR, 2013-14) i dos campionats d’Espanya (Moto3 Sport Production 2016 i STK 600cc, 2018).

La temporada passada, Alcoba va finalitzar 3r el Campionat d’Espanya de Superbike, on va aconseguir una victòria.

El pilot de Terres de l’Ebre afrontarà enguany un dels reptes més importants de la seva carrera, fer el salt al Mundial de Superbikes, on està convençut que podrà demostrar tot el seu potencial.

Bon dia Marc,

Amb els temps que has aconseguit en aquest primer dia de test al circuit de Barcelona-Catalunya et postules com una de les principals revelacions de la categoria World Supersport d’aquesta temporada...

No m’agrada ser el centre d’atenció. De moment em sento més a gust en un segon o tercer terme. Fa poc que he començat amb l’equip Yamaha MS Racing i tot just estem tenint les primeres preses de contacte.

Com va néixer la teva relació amb l’equip Yamaha MS Racing?

El director de l’equip MS Racing, Félix Garrido, va contactar amb el meu mànager, l’Ivan Romeu, per transmetre-li que veien en mi un gran potencial. El director del MS Racing va posar les cartes sobre la taula i, tot i que faltava poc per l’inici de la temporada i ja tenia una cosa quasi tancada, l’Ivan i jo vam decidir jugar-nos-la.

Hem d’arriscar, li vaig dir a l’Ivan. Sempre es diu que hi ha un any que és decisiu, que et fa donar un salt endavant. I jo estava segur que aquest any tocava fer aquest canvi.

Crec que tinc la capacitat de fer-ho bé al mundial World SSP, però cal anar pas a pas.

Quin feeling tens amb el nou equip?

Aquest equip ja du tres anys competint. Van començar amb la Maria Herrera, l’any 2019. Tot i que en aquesta categoria són verges, a la categoria 300 ja han assolit un campionat d’Europa i del Món. Així doncs, podem dir que és un equip potent, tant a nivell professional com humà.

Quin és l’objectiu de la temporada?

L’objectiu és fer-ho bé al campionat del món, però tot comporta uns passos i tant jo com l’equip ens ho volem prendre en calma. Vull fer passes endavant, però de manera sòlida.

M’encantaria estar regularment entre el top 5 i el top 7, i aconseguir fins i tot algun podi, que ja seria la bomba! I qui sap si hi haurà algun cap de setmana rodó, d’aquells on tot surt bé, que em permeti lluitar per la victòria.

Tenint en compte que portaves molts anys pilotant una Honda, com està essent l’adaptació a la YAMAHA YZF R6?

La moto és nova. L’han acabat de fer fa res i podríem dir que encara es troba en rodatge. Estem avançant bé.

Llàstima que no vaig tenir l’oportunitat de pilotar una Honda 600. Crec que Yamaha és la referència en aquesta categoria intermèdia i és una moto que està molt ben preparada per a la curses.

Participar en el mundial és una passa endavant cap a la professionalització...

És el pas definitiu. T’has de plantejar: vols dedicar-te a això plenament? Doncs curra cada dia per aquest objectiu, somia i pensa cada dia on vols arribar, que és el que estic fent. Noto que he fet el salt perquè dormo i visc pensant en això, perquè penso que és una oportunitat única. Saps allò que diuen que el tren passa només una vegada? Doncs cal aprofitar-ho!

Donaré tot el que he après aquests darreres anys, i una miqueta més!

Pels qui no et coneixen, com et definiries com a pilot?

Treballo amb l’objectiu de tenir un bon feeling amb la moto: saber-la pilotar, aprofitar-la al màxim i sentir-m’hi còmode. M’agrada formar un binomi: pilot i moto.

Em considero un pilot amb força sensibilitat i valentia. Considero que la valentia és important, tot i que també cal mantenir la calma en moments determinats. La calma és algo que he anat adquirint a base d’anys i experiència. Quan era més jove, de calma en tenia més ben poca. La calma et permet pensar amb major claredat i ser més intel·ligent en moments puntuals.

Quin circuit del mundial et fa més il·lusió córrer?

Per ambient i història em fa molta il·lusió córrer al circuit d’Assen. Si parlem de característiques del traçat, em quedo amb el circuit de Phillip Island.

En quin circuit podrem veure el millor Marc?

Tinc moltes ganes de Montmeló, perquè és el circuit de casa i m’agrada molt. Motorland i Xerès també se’m donen bé.

Com t’ha afectat, esportivament parlant, la pandèmia per la covid-19?

L’any passat va venir tot de cop i va costar assimilar-ho. Es va fer tot molt llarg i pesat fins que no vam arrencar la temporada, cap al mes de juny.

Anem cap als teus inicis com a pilot. Com et vas iniciar en el món del motociclisme?

El meu pare, que va ser pilot, em va ficar en aquest món.

Als 3 anys i mig per Nadal vaig demanar una moto de benzina, i els reis es van portar bé. Allà va començar tot.

Li demanava al meu pare d’anar en moto cada dia. Els diumenges aprofitàvem per practicar en pàrquings de supermercats, muntàvem quatre conos, i au! Després ja vaig passar al Kárting, i allà va ser on vaig aprendre a anar en moto; a traçar i a anar ràpid de veritat.

D’allà ja vaig passar a la competició, concretament a la Copa Polini que organitzava la Federació Catalana de Motociclisme.

Recordo que va ser un any molt bo, on vaig fer pole a totes les curses, però a causa d’una lesió no vaig poder participar en la darrera cursa i com que aleshores les curses es disputaven a dues mànegues, no vaig poder assolir el títol de campió.  

Tenia set anys i va ser la meva primera lesió important. Em vaig trencar la clavícula i em feia molt mal. Era un mal que mai abans havia notat. Em marejava i tot. El metge del circuit d’Osona, on vaig lesionar-me, em va dir que tenia la clavícula trencada. Malgrat no guanyar aquell campionat, les sensacions de la temporada van ser molt bones.

Quina és la pitjor lesió que has patit al llarg de la teva carrera esportiva?

No per dolenta, sinó perquè es va allargar i em va complicar una temporada, la 2018, on estava fent l’Europeu de Moto2 i el Campionat d’Espanya de 600. Aquell any tenia per objectiu aconseguir el Campionat d’Espanya, però en la primera cursa de Moto2, al circuit d’Estoril, vaig tenir una caiguda en un dia de pluja amb l’asfalt moll i em vaig trencar un os de la mà que es diu ganchoso. Em vaig perdre aproximadament dos mesos de competició, o el que és el mateix, tres curses de Moto2 i una del Campionat d’Espanya.

Recordo perfectament que la primera cursa que vaig disputar després de la lesió va ser al circuit de Barcelona-Catalunya, corresponent al Campionat d’Espanya, i vaig guanyar!

Millor record esportiu?

Tinc molt bon record dels dos anys que vaig competir a la Copa Honda CBR del Campionat del Mediterrani de Velocitat que organitzava la FCM. Aquests dos anys em van obrir les portes. Era una copa que et permetia aprendre i fer un salt endavant. Si destacaves i ho feies bé, podies seguir amb el teu camí.

Malgrat passar una època complicada a nivell econòmic, amb l’ajuda de la FCM, el RACC i tot l’equip de la Copa Honda, vaig gaudir de dos anys rodons. Vaig aconseguir dos títols i Honda em va permetre fer el salt al Campionat d’Espanya de Moto3, on vaig aconseguir el títol en el segon any.

Quin circuit t’agradava més quan eres petit?

El circuit de Menàrguens!

A més tinc una anècdota graciosa que em va passar en aquest circuit un dia que participava en una cursa de la Copa Polini. Havia fet els entrenaments i la Polini em derrapava molt, sobretot a l’hora d’encarar les traçades. Vaig demanar als meus pares que intentessin arreglar-m’ho. Ells anaven bojos intentant esbrinar quin problema tenia la moto. Van decidir canviar-me les pastilles de fre i quan vaig fer la primera mànega notava que la moto frenava més, però seguia derrapant. Al final de la cursa, que per cert vaig guanyar, ens vam adonar que tenia els frens invertits! El de davant era el del darrere i el del darrere el davanter. Clar, jo era molt petit i no ho vaig saber veure (entre somriures).

Mantens contacte amb els pilots/rivals de quan formaves part dels campionats de la FCM?

Tenim un grup de Whatsap amb molts dels pilots que havia competit quan era petit. Amb alguns d’ells quedem per sopar o per anar a fer activitats, tipus platja o bici.

On et veus d’aquí a 5 anys?

Veig que ja hauré fet un salt. Al Mundial de SBK o a Moto GP.

Que així sigui! Gràcies Marc. Molta sort!

Per obtenir més informació, segueix-nos a les xarxes socials:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Museu Moto
Andrac Computing