ZONA PRIVADA

FCM / Notícies

“Mentre segueixi abaixant els temps, seguiré competint”

26/08/2016

Velocitat

Marc Creu succeeix a Òscar Checa com a nou campió de Catalunya de Velocitat en Open 1000 2016.

El català Marc Creu (45) s’ha proclamat campió de Catalunya de velocitat en la categoria Open 1000. El pilot de Berga, resident a Tiana, ha sabut mantenir un gran nivell competitiu al llarg de tota la temporada, ocupant posicions de podi en les tres proves que enguany han conformat el Campionat de Catalunya de Velocitat.

Coneguem de més a prop a Marc Creu, un pilot de velocitat que es considera poc convencional.

Enhorabona Marc! Quin resum fas de la temporada?

Ha sigut una temporada amb sensacions molt bones, perquè enguany he seguit millorant i m’he vist molt competitiu.

En un Campionat de Catalunya de Velocitat amb només tres curses (Alcarràs, Parcmotor Castellolí i Montmeló), un mal resultat penalitza molt...

Sí, al tractar-se de tres curses, o puntues en totes tres o és difícil optar a ser campió. Precisament això és el que els ha passat als pilots Alejandro Rubio i Alejandro Esteban, els quals tenien opcions de lluitar pel títol d’Open 1000, però a causa d’una lesió es varen perdre la cursa del Parcmotor Castellolí i això m’ha aplanat el camí cap a la victòria final.

L’any passat et vas quedar a les portes del títol...

Sí, l’any passat l’Òscar Checa va estar molt fort al llarg de tota la temporada i va ser difícil lluitar contra ell. A més, el dia que em veia amb més opcions de guanyar-lo va ser al circuit d’Alcarràs, però a causa d’uns problemes a la sortida de cursa em vaig quedar sense opcions.

De les tres curses del català que has disputat, amb quina et quedes, i per què?

Em quedo amb la de Parcmotor Castellolí, ja que vaig guanyar amb solvència, malgrat que els pilots Rubio i Esteban no van poder córrer i això em va facilitar les coses. A l’hora de la veritat, totes les curses han sigut disputades, sobretot les d’Alcarràs i Montmeló, ja que la graella la formàvem més de 40 pilots i això sempre comporta més dificultat. En la darrera cursa del català, disputada al circuit de Barcelona-Catalunya, vaig sortir en 43a posició, i després d’una gran remuntada, vaig finalitzar tercer del CMV. No m’ho esperava!

Quin és el circuit que més t’agrada?

Montmeló és un circuit mundialista, és el de casa i el que fa més il·lusió competir.

Com et vas iniciar en el món de la velocitat?

El meu cas és una mica atípic, ja que vaig estar competint dels 15 als 20 anys en campionats de Catalunya de Ciclomotors i d’altres proves sobre terra, com les 24 Hores de Lliçà, però després vaig deixar les motos.

I quan hi vas tornar?

Fa cosa de sis anys. Just abans de complir la quarantena, vaig tenir la possibilitat d’agafar una moto de velocitat, una especialitat que mai abans havia provat. Des d’aleshores vaig començar a competir i ja porto guanyats tres Campionats del Mediterrani, tres Campionats de Catalunya, un subcampionat d’Espanya... I tot això amb el handicap de competir contra pilots més joves i experimentats que jo.

Per què 20 anys sense competir en motociclisme, i de cop i volta tornes per fer velocitat?

Sempre havia pensat que la velocitat no se’m donaria pas malament. Tot va començar amb una visita al meu ex mecànic de Motos Gaspar a Granollers, qui em va presentar un projecte de les 24h. El projecte em va engrescar i vaig decidir comprar-me una moto de segona mà. Des d’aleshores vaig començar a visitar diversos circuits i vaig comprovar que anava prou ràpid.

La primera cursa que vaig realitzar va ser al circuit de Montmeló, coincidint amb la Copa Rodi, on vaig finalitzar en tercera posició. Al cap de dos anys vaig participar per primera vegada en el Campionat del Mediterrani de Velocitat, i el vaig guanyar. Va ser aleshores quan em vaig posar nous reptes com fer el Campionat d’Espanya de Velocitat, i la veritat és que amb molt bons resultats.

Després d’aconseguir diversos campionats, quins nous reptes t’has marcat?

La sensació que tinc és que mentre pugui anar baixant els temps en els diferents circuits, doncs seguiré competint. El gran avantatge de la velocitat, a diferencies d’altres especialitats, és que els circuits no varien al llarg del temps, com a molt canviarà la temperatura, així doncs, acabis en la posició que acabis la cursa, sempre tens la referència del temps que has fet en el mateix circuit anteriorment. Mentre vagis superant aquests temps vol dir que vas bé. En el meu cas això em serveix com a eina de motivació.

Una de les coses que més crida l’atenció en les teves celebracions és que sempre llueixes una estelada; ho fas també en circuits de la resta de l’Estat Espanyol?

En el campionat d’Espanya porto sempre un casc amb l’estelada, el qual va ser dissenyat l’11 de setembre de 2013. L’estelada només la mostro en els podis de circuits de Catalunya. I ho faig per una banda perquè és el sentiment que tinc, i per altra com a reivindicació dels pilots de primer nivell que, o perquè no poden, o perquè no volen, o perquè no els deixen, mai mostren cap símbol ni defensen el procés català.

Jo ho vaig fer per primera vegada fa tres anys al circuit de Montmeló. Després d’aconseguir la victòria vaig pensar: ja que ells no ho fan, ja ho faig jo! I com que jo no depenc de ningú, ni ningú em paga res, ni tinc sponsors ni res... Doncs ho faig!

No és cap novetat que els esportistes d’elit no es manifestin políticament...

Els esportistes d’elit guanyen bastants diners i no ho fan (manifestar la seva ideologia política), en canvi nosaltres que ens costa molts diners córrer en moto, doncs ens la juguem. I si aquest tipus de manifestacions polítiques impliquen no trobar un sponsor, doncs sóc del parer que per davant de tot hi ha els meus sentiments.

Parlant d’esportistes d’elit, quins són els teus referents en el món del motociclisme?

Doncs la veritat és que no tinc referents en cap esport. Puc tenir més referents a nivell amateur que a nivell professional, ja que a nivell professional hi arribes en funció de molts factors que no sempre són exclusivament esportius. Així doncs, em fixo amb el rendiment d’alguns pilots, però com a referent no tinc a ningú.

I amb quins pilots et fixes?

Actualment amb el Marc Màrquez, sobretot per la seva conducció espectacular i l’agressiu que és. Però la veritat és que també m’agrada seguir als germans Espargaró.

Ja per acabar, quin dorsal tens, i per què?

Porto el 77. El 7 és un número que sempre m’ha agradat. Quan era més jove i practicava futbol m’agradava lluir el 7, ja que és el típic dorsal d’extrem ràpid. I com que el 7 normalment estava ocupat en totes les competicions motociclistes, doncs vaig decidir fer-me amb el número 77.

Moltes gràcies Marc. 

Per obtenir més informació, segueix-nos a les xarxes socials:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Museu Moto
Andrac Computing